Viure amb passió i entusiasme seguint els consells de Victor Küppers

20/04/2021

.El conferenciant i formador Victor Küppers va tancar la 1a. Setmana Saludable Interuniversitària de Catalunya amb la ponència “Viure amb entusiasme en temps de pandèmia”

Per Sara Oliver

Amb la premissa “que ningú no arribi mai a tu sense que en marxar se senti una mica més feliç” de la mare Teresa de Calcuta com a tret de sortida, Küppers encetava una conferència per carregar les piles dels assistents després de més d’un any marcat per la pandèmia de la COVID-19.

“Escoltareu idees que ja heu sentit 150 vegades, però el problema és que les oblideu 151, perquè anem per la vida amb els nostres problemes, les nostres preocupacions, i ens va molt bé de tant en tant parar, respirar i recordar coses que són de sentit comú, però que durant el dia a dia correm el risc d’oblidar.” Sota el paraigua d’aquesta idea i amb l’objectiu de fer prendre consciència que en temps de pandèmia també cal cuidar la salut emocional, el de Camprodon va explicar que el gran perill avui dia és el desànim, i més quan una situació negativa s’allarga tant.

En aquest sentit, la psicologia positiva diu que la diferència entre la teva millor versió i la teva pitjor versió es troba en l’ànim, i que l’ànim es pot treballar. “Feia una sessió i al cap de cinc minuts una senyora obre la càmera i el micròfon i em diu: ‘Victor, espavila, que m’he apuntat a aquesta conferència perquè em canviï l’ànim i em canviï la vida.’ Jo li vaig dir: ‘Encantat de saludar-la, però ha de saber que vaig fer un pacte amb Déu fa molts anys i vam acordar que ell no feia conferències i jo, a canvi, no feia miracles.'” I és que no es tracta de buscar el truc o la drecera, sinó de treure el “tu” més motivat que tots sabem que portem dins.

“Això és un túnel, no és un pou”

Küppers va voler posar l’èmfasi en el fet que és conscient que ens envolten moltes coses dolentes, que de vegades “la vida és insuportable”, encara més actualment. Crític amb la idea reiterada últimament que “d’aquesta en sortirem més forts“, va considerar que es tracta de demagògia, ja que hi ha persones que en sortiran sense pare, sense mare, persones que han tancat els negocis, que han perdut la feina… “És clar que ens en sortirem, d’aquesta, això és un túnel, no és un pou, però el 2037 no mirarem enrere i direm que això va ser una oportunitat i que en vam sortir reforçats, no és veritat, són frases que no es compleixen gairebé mai“, va assegurar.

Com que d’aquesta en sortirem més forts? Més fort en sortirà el d’Amazon

És per això que la psicologia positiva no diu que sempre s’ha d’estar content, sinó que hem de permetre’ns estar tristos i enfadats. “Necessitem entendre que a vegades la vida és molt dura, que un pot estar trist, és clar, però mai no pot perdre l’ànim i l’esperança, perquè deixa d’avançar. I, quan deixes d’avançar, ja és igual si és un túnel o un pou, no en surts.”

Els indis cherokees i la ràtio 3:1

“Hi ha un conte dels indis cherokees d’un avi que li diu al net: ‘Dins de cadascun de nosaltres es produeix constantment una lluita entre dos llops, un que representa la ira i la frustració i l’altre que és l’optimisme, la il·lusió, l’esperança. I és molt difícil conviure amb els dos, perquè tots dos volen dominar el nostre esperit.‘ El net mira a l’avi i li diu: ‘I quin dels dos guanya al final?’ I l’avi li respon: ‘Aquell al qual tu decideixes alimentar.‘”

Amb aquesta antiga llegenda dels indis cherokees, el conferenciant va explicar que tots tenim aquests llops al cap, i que cal que ens preguntem quin dels dos guanya habitualment, i va subratllar la importància de la paraula habitualment, ja que no sempre podem estar contents. “Les persones que són emocionalment sanes tenen una ràtio 3:1, que significa que per cada emoció negativa en tenen tres de positives.” Va afirmar, però, que aquesta ràtio no la tenen perquè han nascut així, sinó que és una cosa que es treballa i que cal agafar-ne l’hàbit: “L’actitud és una decisió, com el que vol perdre cinc quilos: els has de perdre tu, ningú no ho pot fer per tu. És immadur esperar que tot vagi bé, hem de triar la nostra actitud constantment.”

Per tant, malgrat que el llop dolent sempre guanya per inèrcia, cal fer un esforç per ser positius i facilitar activament aquests estats d’ànim.

Quatre idees clau per mantenir l’ànim

Per acabar, Victor Küppers va voler concloure la conferència amb quatre consells per al dia a dia, per tal de no caure en el desànim:

1. Centra’t en el que controles i perd poc temps en el que no controles

En la primera idea, Küppers va explicar que hem entrat en un bucle molt difícil d’evitar, ja que fa 13 mesos que “només es parla del mateix”. “S’haurien de confinar tots els pessimistes”, ja que, com va dir: “Ja sabem com estan les coses, no cal repetir-ho 40 vegades.”

“Això és com si jo pregunto quant pesa aquesta tassa. Algú dirà que 100 grams, però el pes va en funció del temps. Si s’ha d’aguantar durant cinc segons, la tassa no pesa; si s’ha d’aguantar durant 27 dies seguits, et cau el braç a trossos”, va afirmar, en un símil amb la situació de la pandèmia. “Tenir un problema un dia és humà, però un problema durant 13 mesos seguits, 24 hores al dia, bé…, et cau l’ànim a trossos.”

“Haurien de confinar tots els pessimistes; ja sabem com estan les coses, però no cal repetir-ho 40 vegades”

Així, per evitar el bucle, va subratllar que cal tenir serenitat, és a dir, acceptar que a la vida, ens agradi o no, les coses són com són. De tota manera, va matisar que això no significa que les coses que no t’agraden s’hagin d’acceptar amb alegria: “S’ha de respirar i dir ‘quina merda’, i a partir d’aquí preguntar-te què hi pots fer tu.”

2. Aprèn a ser agraït

En aquest consell, Victor Küppers va reivindicar la importància de preguntar-nos cada dia què hi ha de fantàstic a la nostra vida: “Tots tenim 20 problemes, però també 10 coses fantàstiques. Com que sempre estem centrats en els 20 problemes, no som conscients de les coses fantàstiques.” Una idea que va reforçar amb el popular refrany “no saps el que tens fins que no ho perds”. També ho va fer a través de l’anècdota d’un home que seia a la terrassa d’un bar d’esquena a la Sagrada Família: “Venen japonesos cada dia després de 23 hores en un avió per veure-la i hi ha gent que s’hi asseu d’esquena perquè hi està acostumada”. “A la vida és el mateix: quantes coses fantàstiques tenim que no valorem perquè només veiem el que no ens agrada“, va explicar.

“Tots tenim 20 problemes, però també tenim 10 coses fantàstiques”

També va remarcar la importància de relativitzar els problemes: “Durant molt de temps m’he queixat perquè no podia viatjar, fins que vaig veure al telenotícies les cues dels bancs d’aliments.” És per això que cal prendre consciència del que es té, perquè hi ha gent que, per exemple, s’ha quedat sense feina i no té expectatives de trobar-ne. “A vegades es diu que estem tots al mateix vaixell, i no és veritat, estem tots a la mateixa tempesta, però hi ha gent que va en canoa i gent que va en transatlàntic. Un n’ha de ser conscient”, va concloure.

3. Cuida’t i tingues il·lusions

El tercer consell el va inaugurar amb la idea que la ment “anticipa” i que això explica, per exemple, que els divendres estiguem més contents que els diumenges. Per aquest motiu, cal il·lusionar-se per coses petites i quotidianes. “Miro una pel·lícula i veig que no hi havia toc de queda, que anàvem al cinema, que quedàvem per prendre una cervesa i no ens feien fora del bar, que ens abraçàvem… i penso ‘que bonica que era la vida abans’.” Doncs ens queixàvem igual fa un any, perquè és propi de l’ésser humà, sembla que sempre hem d’estar enfadats”, va explicar.

També va citar un estudi de fa uns anys que preguntava “Què és per vostè el més important de la vida?“. De totes les respostes en van sortir cinc coses: els pares, els germans, la parella, els amics i les amigues. “I cal fer un estudi per això? Ja sabem que el més important són les persones que estimem, però ho sabem en un segon pla, perquè el primer pla del cervell el tenim ocupat amb el dia a dia, amb allò urgent i intranscendent.”

“Les persones que estimem més tenen totes les coses dolentes que els diem, però també totes les bones que callem”

El mateix Küppers posa en pràctica aquesta idea amb els alumnes de la facultat. Un dia els diu que surtin de classe, que truquin a la seva mare i li diguin que l’estimen, que escoltin la resposta i que tornin a entrar. “Les conclusions són espectaculars. Tu truques a la teva mare per dir-li que l’estimes i la deixes trastocada. Et contestarà tres coses en aquest ordre: ‘on ets?’, ‘estàs bé?’, ‘t’ha passat alguna cosa?'”, va assegurar. Així, va explicar que el problema de fons és pensar que les persones que estimem hi seran sempre, però cal entendre que un dia no tindrem mare i llavors ja serà tard. “Les persones normals truquen al seu pare 22 vegades a la setmana per dir-li que l’estimen, els que tenim una parella que ens aguanta habitualment li hauríem de dir 22 vegades al dia que és fantàstica i, si tenim fills, tenim l’obligació moral de dir-los 22 vegades per segon que són brutals. I ho hem de fer per justícia, perquè és veritat que tenen totes les coses dolentes que els diem, però també totes les coses bones que callem”, va reivindicar.

4. Sigues bona persona

Finalment, l’última idea se centra en la importància de la qualitat humana. “Les persones que t’estimen ho fan per com ets, no pel nivell d’anglès que tens”, va començar Küppers. Aquesta idea explica que pels èxits professionals només t’estimes tu, però que ningú no et recordarà pel currículum, sinó que et recordaran per la manera de ser. A més, va recordar que l’amabilitat fa que un se senti millor i que els altres se sentin millor, i és gratis.

“No et recordaran pel currículum, et recordaran per la manera de ser”

“No us ha passat mai que compreu un regal a algú i no podeu esperar que arribi el dia? Ens il·lusiona més fer un regal a algú que rebre’l. Com pot ser?”, es va preguntar per acabar. “Perquè és la nostra essència com a persones. Treu la teva qualitat humana.”

Autor / Autora
Comentaris
Deixa un comentari