«No pretenguem que les coses canviïn si sempre fem el mateix»
05/06/2014La frase del títol d’aquesta entrada s’atribueix a Albert Einstein. És el que podríem considerar una frase cèlebre, és a dir un pensament d’un personatge il·lustre expressat en una sola frase. L’èxit d’aquestes frases rau en la capacitat que tenen de fer que la gent s’hi senti identificada o reflexioni sobre un tema determinat. Precisament, una companya ens ha enviat un text d’Albert Einstein que es pot considerar un niu de frases cèlebres. Per això us convidem a enviar-nos altres frases d’aquest tipus.
Les podeu deixar a l’apartat de comentaris d’aquesta entrada o ens les podeu fer arribar via cominterna@uoc.edu. De moment us deixem algunes frases cèlebres més:
«Podran tallar totes les flors, però no podran aturar la primavera», Pablo Neruda.
«Sense música la vida seria un error», Friedrich Nietzsche.
«Només sé que no sé res», Sòcrates.
En Groucho Marx és una gran font de frases enginyoses, en recordaré només un parell d’elles:
“No penso pertànyer a un club que m’accepti com a soci”
“Aquests són els meus principis. Si a vostè no li agraden, en tinc d’altres”
La vida és una obra de teatre que no permet assaigs … Per això, canta, riu, balla, plora i viu intensament cada moment de la teva vida … Abans que el teló baixi i l’obra acabi sense aplaudiments. Charles Chaplin
La Paqui Morales ens envia aquest comentari via el correu cominterna@uoc.edu:
“Forma part d’una bona educació saber en quines ocasions cal ser maleducat”.
Joan Fuster
Però creu-me, quan t’estàs morint, t’adones que és cert. Tots comencem de la mateixa manera -el naixement- i tots tenim la mateix fi -la mort-. Així doncs, podem ser gaire diferents?
Mitch Albom: Els dimarts amb Morris
Una de les meves frases preferides és aquesta, de Jules Renard:
“El único hombre que es realmente libre es aquel que puede rechazar una invitación a comer sin dar una excusa.”
Y té relació amb una altra frase que també m’agrada molt, en aquest cas de la sèrie Friends (la diu la Phoebe): “Me encantaría, pero no me apetece”.
Totes dues em fan pensar que sovint donem massa excuses, petites mentides, perquè som incapaços de ser sincers o perquè ens importa massa el què pensin de nosaltres. Només com a exercici, hauríem de provar a dir algun dia: “No gràcies, no em ve de gust”.