Un any de pandèmia i de teletreball a la UOC

Aquest mes de març farà un any del moment en què tot va començar. El dia 14 es declarava l’estat d’emergència i la crisi sanitària provocada per la COVID-19 ja era una realitat.

En aquell moment ningú no es podia imaginar el que vindria després, però a la UOC el que es va tenir clar des d’un primer moment va ser que calia garantir la seguretat i la salut de les persones que formem part de la Universitat. Així, i amb l’objectiu de minimitzar el risc de contagi, tots i totes vam passar a teletreballar de manera generalitzada.

Va començar un confinament i una nova manera de treballar, amb la família i a casa. El director de l’Àrea de Persones, José Miguel de la Dehesa, apunta que «ningú no ens va ensenyar a teletreballar en temps de pandèmia; era una situació completament excepcional que va significar gestionar moltes dificultats. I vull agrair personalment l’esforç i el compromís que han demostrat totes les persones que treballen a la UOC. Gràcies a tots i totes per la vostra dedicació».

Va ser un confinament que també comportava altres riscos que podien afectar el benestar de les persones. Així, es va reactivar el servei d’atenció psicològica (SAP), que actualment està en fase de licitació; es va adaptar el servei mèdic, que va passar a ser telefònic, i el de fisioteràpia, que va continuar en línia i que ara s’ofereix també presencialment.

Un nou escenari de treball

En aquest nou escenari completament excepcional, la UOC va augmentar fins a tres vegades l’import destinat als ajuts tecnològics: un total de 80.550 euros. «En un entorn que en molts casos no era el més favorable, la nostra prioritat era donar resposta a les necessitats sobrevingudes sorgides a causa de la situació excepcional provocada per la pandèmia», afirma De la Dehesa. També es va activar el protocol de cessió d’equipaments (pantalles, ordinadors, cadires…).

Una situació excepcional que demanava també mesures excepcionals: així, es va posar en marxa l’enquesta PulseCOVID, amb l’objectiu de saber quina era la situació de les persones de l’equip propi i la seva valoració sobre com la UOC ho estava gestionant. Fruit d’aquesta enquesta es van implementar una sèrie d’accions, com la formació en eines de teletreball i organització personal, que va ser la resposta per facilitar eines per teletreballar en temps de COVID-19 i, en definitiva, per ajudar tot l’equip propi perquè el seu dia a dia fos una mica més fàcil.

També es va reenfocar el Programa d’impuls directiu (PID) per donar eines, recursos i compartir bones pràctiques amb les persones amb responsabilitats directives sobre com s’havien de gestionar asíncronament els equips en remot. D’aquesta manera, es volia potenciar la col·laboració virtual mitjançant la tecnologia i identificar oportunitats per crear moments de connexió amb els equips, compartir coneixement i evitar l’aïllament.

I també es va reconceptualitzar la Setmana Saludable, que enguany vam fer per primer cop des de casa i que va girar entorn del teletreball. Calia acostar-nos des d’un vessant diferent del de les reunions de feina, trobar moments per retrobar-nos amb altres companys i companyes, encara que fos per mitjà d’una pantalla, i a la vegada, cuidar-nos.

I malgrat la pandèmia, el model de la UOC no solament ens va permetre continuar la nostra activitat, sinó que també vam continuar creixent. En aquest darrer any s’hi han incorporat un total de 45 persones amb contracte de llarga durada o d’estructura. I en aquests moments, en què no han conegut personalment les persones del seu equip i ni tan sols han trepitjat un edifici de la UOC, «és vital acollir-los d’una manera diferent de com ho fèiem fins ara, i per això estem treballant en el procés d’acollida amb l’objectiu d’adaptar-lo a les necessitats actuals i futures, sobretot tenint en compte que anem cap a una organització del treball més híbrida i més digital», afirma José Miguel de la Dehesa. I conclou: «L’objectiu és dissenyar un nou journey que s’adapti a les necessitats dels diferents col·lectius que formen la UOC i que tenen diferents necessitats d’acollida en la seva incorporació».

Afortunadament ara estem en un moment molt diferent del que vam viure fa un any, i la pandèmia ha accelerat processos, perquè en un futur no gaire llunyà #TreballemDiferent.

Cap a una nova manera de treballar

El projecte Nova Manera de Treballar és un procés de canvi ambiciós i de gran abast. Esdevenir una universitat digital ens permetrà, a més de treballar més bé, ser més sostenibles i saludables, més competitius i més globals; atraure, fidelitzar i promoure millor el talent; ser més àgils i tenir més capacitat d’adaptació al canvi, i ser referents.

Segons el rector, Josep A. Planell, «és un gran canvi cultural que comportarà un canvi organitzatiu molt important, segurament el canvi organitzatiu més significatiu des de la creació de la UOC, perquè implica repensar o adaptar processos, estructures organitzatives i lideratges».