La veu del SAP: Nikoletta Holch

07/05/2020

D’un dia per l’altre la nostra vida ha canviat. El coronavirus ens ha portat a un confinament al qual ens hem hagut d’adaptar a marxes forçades. Una de les primeres mesures que es van activar a la UOC a causa d’aquesta situació excepcional va ser tornar a posar en marcha el servei d’atenció psicològica (SAP) en línia, disponible en català, castellà i anglès quatre dies a la setmana en franges de matí o de tarda. 

Durant el primer mes de funcionament s’han fet 46 consultes (de 51 cites que hi havia disponibles), que representen el 90 % d’ocupació del servei.

Vols saber qui hi ha a l’altra banda de la pantalla? Parlem amb Nikoletta Holch, la psicòloga que ofereix suport a totes les persones de l’equip propi de la UOC que ho necessiten i les ajuda a fer front a aquesta nova realitat que vivim.

Quina mena de teràpia fas i quins beneficis té?

En les meves sessions, faig servir sobretot les tècniques de la teràpia breu estratègica (TBE), que té un enfocament centrat en les solucions. Això vol dir que, al contrari dels enfocaments tradicionals que treballen majoritàriament analitzant el problema, la TBE funciona introduint canvis amb l’ajuda de prescripcions que condueixen a la persona a actuar d’una manera diferent. La TBE parteix de la idea que els problemes persisteixen pels intents fallits de solucionar-los.

Normalment, quan ens trobem davant un problema, apliquem les estratègies que ja coneixem per solucionar-lo, i, si funcionen, problema resolt. La complicació comença quan la nostra estratègia falla i, malgrat això, la continuem aplicant una vegada i una altra vegada fins que això es converteix en el mecanisme que empitjora la situació, o quan l’estratègia funciona a curt termini, però a la llarga provoca encara més malestar.

En la teràpia breu estratègica utilitzem prescripcions que ajuden les persones a canviar d’estratègia i experimentar un canvi de perspectiva.

Un dels punts més destacables d’aquest enfocament és que el canvi és durador i ràpid, ja que es tracta d’un descobriment personal, d’una transformació en la manera de veure el problema en qüestió.

Quins són els temes o preocupacions habituals fruit de la situació actual derivada de la COVID-19 o relacionades amb el coronavirus?

La situació que vivim actualment comporta, d’una banda, un canvi important en el dia a dia per a tots i, de l’altra, una càrrega emocional que no estem preparats per afrontar. Jo diferencio dos grups de problemes relacionats amb la COVID-19: l’un és la gestió de la vida amb les circumstàncies actuals i el segon és la gestió emocional.

En la primera categoria em trobo problemes d’estrès i ansietat, sobretot pel teletreball i la conciliació familiar. L’entorn on estem confinats també afecta l’estat psicològic. No és el mateix estar en un pis petit sense balcó que estar en una casa amb jardí. Naturalment, en un lloc reduït, el simple fet de no poder moure’ns o aïllar-nos ja comporta malestar. La manca de privacitat o la manca de sol també tenen conseqüències en l’estat emocional. Les famílies han de conciliar la feina, els estudis, el lleure i l’activitat física al mateix lloc i al mateix temps. Només de dir-ho ja genera estrès!

 D’altra banda, vivim un moment en què la por d’emmalaltir o que emmalalteixin els nostres éssers estimats, el dol i l’ansietat són presents en la nostra vida. La por excessiva pot portar les persones a patir trastorns obsessius i alterar la percepció encara que sigui transitòriament. També em trobo molt freqüentment problemes d’alteració del son o irritabilitat i estats depressius.

Quins consells donaries per reduir l’ansietat o l’estrès que pot provocar aquesta situació de confinament?

 En primer lloc, esmentaria la gestió de la informació que arriba a casa nostra. És molt important no sobrecarregar-nos d’informació. És millor veure les notícies al matí o a la primera part del dia i no al vespre, ja que pot alterar el son. També recomano evitar les notícies amb molt contingut visual (sobretot a les xarxes socials), ja que tenen un impacte psicològic molt més gran i realment no aporten més informació.

 En segon lloc, convé reduir una mica les nostres expectatives o exigències. Tenint en compte que cal fer moltes activitats juntes que normalment duem a terme per separat, en un únic lloc (normalment reduït), és poc probable que ho puguem portar tot igual de bé. Intentar donar-ho tot i al cent per cent ens porta a l’esgotament i a una sensació de fracàs. Cal entendre que aquesta és una situació excepcional i antinatural, i que no estem sols en això. Els altres tampoc no ho fan al cent per cent i, per tant, no passa res si ens permetem rendir menys. Cadascun de nosaltres té la seva situació particular i l’important és fer el que puguem sense comparar-nos amb els altres.

Quins penses que són els reptes més importants de les persones que teletreballen a la UOC en aquesta situació de confinament?

Per les consultes que s’han fet fins ara, el que genera més preocupació és la conciliació de la feina i la vida familiar o la convivència, i l’aïllament en el cas de les persones que viuen soles. Els problemes que passen desapercebuts en el dia a dia en la comunicació o en les relacions personals ara són a sobre la taula i no queda cap altre remei que mirar de resoldre’ls.

Consideres que som realistes sobre les expectatives que ens marquem? 

Cada vegada més. Al principi del confinament estàvem més aviat eufòrics, pensàvem que podíem amb tot i tampoc no érem conscients per quant de temps havíem de dosificar l’energia. Les setmanes següents ens anàvem adaptant a la situació, baixant les expectatives i entenent que no es podia amb tot. Al final del primer mes, la majoria experimentàvem una baixada emocional, esgotament, impaciència, ganes que s’acabi. Veig que ara comencem a acceptar la incertesa, que causa una mica de negativitat però també més realisme. 

Treballar des de casa i conciliar la vida laboral i familiar és difícil i de vegades dur. Quins consells pots donar a les persones que es troben en aquesta situació?

 Abans de tot, no s’ha d’intentar ser un superpare o una supermare, un supertreballador, un superamic, etc. Molta gent es veu a ella mateixa com una persona antisocial perquè ja eviten les videotrucades dels amics o fins i tot dels familiars. Naturalment, després d’una jornada davant la pantalla ja no et ve tant de gust tornar-t’hi a posar a davant. No tinguis por d’explicar la teva situació als coneguts. No tothom treballa per internet i pot ser que no ho hagin pensat.

 Un altre tema important són les tasques dels fills. Els deures són per anar fent segons les possibilitats de cadascú. No et sentis malament si no els pots fer quan els fan els altres; no t’hi comparis. Pensa que hi ha pares i mares que no treballen i tenen molt de temps per als seus fills, però, si no és el teu cas, això no et defineix com a mala mare o mal pare. Pensa que també és una bona oportunitat perquè els fills sobreprotegits i sobreestimulats aprenguin a entretenir-se sols, a redescobrir les seves joguines, a avorrir-se i, gràcies a això, a ser creatius.

 També és molt útil habilitar espais separats per a les diferents activitats per poder aïllar-se de tant en tant i descansar de la interacció. Estar sempre acompanyats i ser interromputs constantment genera molt estrès i irritabilitat.

I, per acabar, destacaria la importància d’anar pel camí més fàcil, buscar solucions pràctiques encara que no semblin ideals. Per exemple, no pretendre tenir la casa perfecta, els menjars més saludables del món, pa casolà, tots els amics atesos i contents, tots els deures fets i un cos esvelt. Pots acceptar, pel teu bé i transitòriament, tenir la casa desordenada, els nens jugant al menjador, els plats sense fregar i menjar pizza congelada per sopar si a canvi has tingut uns moments per a tu o per als teus.

 

Autor / Autora
Tècnica de Comunicació Interna
Comentaris
Deixa un comentari