Per què costa fer amics a partir de 30 anys? T’ho responen experts UOC

Un estudi de la Universitat Aalto a Finlàndia i de la Universitat d’Oxford al Regne Unit revela que és a l’edat de 25 anys quan s’arriba al nombre màxim de connexions socials. Els investigadors, que han analitzat les dades de tres milions d’usuaris de telèfon mòbil de països europeus —per identificar els patrons de comportament en les trucades (freqüència i durada) i en les xarxes socials— , expliquen que els joves no paren de fer amistats fins a aquesta edat, però que després les comencen a perdre ràpidament.

Per al professor de psicologia de la UOC Adrián Montesano, un factor que pot desencadenar aquest fenomen és que pels volts de la trentena les persones ja tenen els seus interessos vitals més definits, i moltes vegades el «grup d’iguals» de l’adolescència i de la primera joventut deixa de ser una referència fonamental per a construir la pròpia identitat.

Com apunta el sociòleg Francesc Núñez, investigador en emocions de la UOC, els criteris de selecció i la capacitat de crear vincles afectius es fan més restrictius. «Quan ets jove, el que tens al davant és un potencial indefinit molt gran, no has definit la teva vida, ni els gustos, ni els criteris d’elecció. A mesura que et fas gran et vas definint, i com que l’amistat normalment funciona entre iguals, cada cop són menys els “iguals” que trobes al món», afegeix.

A més, en aquesta nova etapa vital, explica també Natàlia Cantó, investigadora en emocions i sociòloga de la UOC, moltes persones adquireixen responsabilitats laborals i familiars (parella, fills, etc.) que els absorbeixen una gran part de l’activitat diària, deixant poc marge per a cultivar l’esfera social. «La gent no es coneix en cinc minuts, i en aquestes circumstàncies, alguns nous espais on es pugui passar prou estona per a conèixer gent poden ser els grups de pares», apunta Cantó.

Si en vols saber més, llegeix el reportatge sencer a UOC News.